niños de guinea bissau

 Guinea Bissau

La República de Guinea Bissau és un estat de l’Àfrica Occidental que limita al nord amb el Senegal i Guinea-Conakry a l’est i al sud. A l’oest i al sud-oest, s’obre a l’Oceà Atlàntic. A més del seu territori continental. Guinea Bissau inclou unes seixanta illes del litoral, entre les quals destaca l’arxipèlag de Bisagos. En total té una superfície d’uns 36.125 quilòmetres quadrats, poblada per 1.606.311 habitants. La seva capital, situada a la costa, és Bissau. I com a ciutats importants també destaquen Bafatá (amb 13.429 habitants) i Gabú (amb 7.803 habitants). La població urbana tan sols representa el 23% de la població total. El seu clima és tropical, generalment calorós i humit (amb una temperatura mitjana de 25º C). Tenen una estació plujosa, que abasta de juny a novembre, i una altra seca, de desembre a mayo.Guinea-Bissau és un estat dividit en 9 regions, on conviuen diferents ètnies: Balanta (27%), Fula (23%), Mandinga (13%), Manjaca (11%), paper (10%), Beafada (3%), Mancanha (3%), Bijago (2,5%), entre altres més minoritàries.

POLÍTICA I ECONOMIA
Aquest és un país que s’ha caracteritzat pels freqüents cicles de guerres civils, cops d’estat i febles estructures governamentals, des que va aconseguir la seva independència de Portugal en 1974. L’exigu progrés assolit durant la dècada dels 90 es va revertir fortament per la guerra el 98 i pel cop d’Estat en 2003. Com a conseqüència, les condicions de vida van empitjorar molt més en un país ja molt pobre, destruint el sistema sanitari públic, la indústria, els camps de conreu, les infraestructures tant elèctriques com d’aigua potable … Actualment, la situació no ha millorat molt, un cop d’estat a l’abril de 2012, van obligar a retirar bona part de l’ajuda exterior que rebia el país. Les eleccions democràtiques de 2014, li han donat certa estabilitat.

DESENVOLUPAMENT
D’acord amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Guinea Bissau està dins dels 5 països menys desenvolupats del món, de baix rendiment econòmic i alimentació precària. La pobresa predomina en l’àrea rural: gairebé el 80% de la població està conformada per camperols d’escassos recursos. Totes les regions del país són deficitàries pel que fa a alimentació i serveis bàsics es refereix (aigua, electricitat, sanitat, escolarització, etc..). El 82% de la població activa treballa en agricultura, generalment les terres agrícoles de subsistència depenen completament de la pluja i són principalment les dones les que s’ocupen de l’abastament familiar.

SALUT I NUTRICIÓ
Els indicadors de mortalitat se situen entre els més elevats de l’Àfrica i del món amb una taxa de mortalitat infantil de 97 nadons morts per cada 1000 nascuts (que el situa entre els 10 països del món amb una major mortalitat infantil) i una mortalitat materna de 1000 dones que moren per cada 100 mil nadons nascuts vius (és el 4t país de 172 amb un índex de mortalitat maternal més alt del planeta).

EDUCACIÓ
El sistema d’ensenyament primari està en una crisi profunda. Les estadístiques del Ministeri d’Educació assenyalen que a penes el 47% dels nens i nenes matriculats van completar el cicle primari. La situació a secundària és molt pitjor, sobretot per a les nenes ja que menys d’un 20% hi arriben. Tot això dóna uns índexs d’alfabetització alarmants: el 73% de les dones i el 58% dels homes majors de 15 anys són analfabets.